domingo, 18 de octubre de 2009

Escoltar i sentir


ESCOLTAR I SENTIR

- És un acte intencional, lliure, ningú no ens pot obligar a escoltar.
- Té com a objectiu comprendre l’altre.
- No es sentir, no és percebre un so, ja que l’acte de sentir és involuntari, va lligat als nostres sentits externs.
- Com més intens és el desig de saber, més intensa és l’escolta. A quest desig va precedit d’una intuïció. Quan aquesta és errònia s’experimenta la frustració.
- Aquesta expectativa es un obstacle en el moment en que provoca que no escoltem a la gent que hauria de ser escoltada.
- L’escolta exigeix una predisposició, ja que l’art d’escoltar no és pura passivitat, comporta un esforç. També exigeix concentració, dualitat, estar atent a les paraules i als gestos.
- Si es posseeix l’art de la comèdia, es pot enganyar algú fent-li creure que se l’està escoltant sense que així sigui.
- Escoltar és sentir amb delicadesa i cura, un acte d’atenció al que s’està sentint.
- El no escoltar és un mecanisme de defensa per no veure que no estem en la veritat. El desafiament és escoltar al contrincant.
- L’acció educativa ha subestimat el valor a l’escola.
- Aprenem a parlar, perquè escoltem als pares i als mestres.
-La voluntat de comprendre és la base de l’acte d’escoltar.


L'art de saber escoltar
Francesc Torralba

No hay comentarios:

Publicar un comentario