sábado, 28 de noviembre de 2009

Planeta omni


EL PLANETA DE L'OMNI
A la classe de educació visual i plàstica vam crear un planeta, d'on provenia el nostre omni (objecte musical no identificat) que vam fer pel la classe de educació musical.
En el meu cas es tractava d'una capsa de galetes metàl·lica transformada en un tambor i un platillo, un instrument que pot donar molt ritme a les nostres cançons.
El planeta és un volcà que escup Latbors, aquests instrument no identificat. És un volcà gran, de color marró, fet de paper d'embalà i altres tipus de paper de colors (altres tons de marró, vermell) que donen un to més divertit al planeta.

domingo, 8 de noviembre de 2009

OMNI, objecte musical no identificat

FITXA TÈCNICA DE L'OMNI

Nom original: Latbor.

Classificació científica: Membranòfon.

Classificació tradicional: Percussió.

Material utilitzat:
- Una llauna/capsa de galetes.
- tres pals xinesos.
- Paper de quatre colors diferents.
- Cartolina taronja.

Descripció de la construcció:
He foradat amb unes tisores la tapa (decorada amb el original títol de l’omni) de la capsa de galetes per tal de que un dels pals xinesos l’aguanti per sobre de la resta de la capsa, formant el platillo de l’instrument. Amb la capsa hi he col·locat un tros de cartolina per crear el tambor, l’he recobert de papers per decorar-la i final ment hi he posat llacets de colors.

Manual d’instruccions (com es toca):
Picant amb els altres dos pals xinesos a la capsa, tant per la part metàl·lica com per la part de la cartolina i al “platillo” format per la tapa de la capsa, insonoritzat amb paper.

lunes, 2 de noviembre de 2009

Pràctica audacity




Un cop obert el programa audacity busquem en el menú la opció de fitxer i obrim una cançó, en aquest cas la del grup macaco, Tengo.


Un cop tenim la cançó oberta escollim un minut d'aquesta i el retallem i enganxem en una altre pagina del programa. D’aquest minut marquem un petit fragment i el silenciem, opció que trobarem a l’apartat d’edita del menú.


Per adaptar més la cançó amb el tros que gravarem amb el títol de la cançó i el nom del grup, amb la opció “desvanecer progresivamente” farem que el fragment més proper al que hem silenciat vagi progressivament baixant de volum. I el mateix perquè a l’hora de tornar a la cançó també sigui progressiva la pujada del volum, a efecto (barra del menú) premem el botó de “Aparecer progresivamente”.

Per acabar exportem la cançó a format MP3 i per penjar el nostre treball al blog ens registrem al GOEAR, per tal d'aconseguir el còdi embed.

domingo, 1 de noviembre de 2009

Prendre`s temps

PRENDRE`S TEMPS

-L'art de saber escoltar requereix temps sa disposició de l'altre, dedicar-li temps perquè pugui manifestar-se i exigeix esforç, constància, dedicació i molta paciència.
-La velocitat és un factor clau i determina el procés d'emissió i el procés de recepció.
-Temps d'expressió: s'han de trobar les paraules oportunes i el moment i lloc oportú per a dir-les. Requereix temps.
-Molts cops no tenim la capacitat de captar immediatament l'altre persona, altres cops ho fem en el moment.
-El temps és un factor clau per a la comunicació. El missatge que reposa no és un tot estàtic i fix, sinó un tot dinàmic ja que pot variar, per tant també hem de donar la oportunitat de modificar el que ja s’ha dit.
-La manca de temps ens fa dir coses que mai haguéssim dit o d’una forma no gaire apropiada.
- “El pas de la interioritat a la exterioritat no és senzill”.
-“Donar temps a l’altre perquè s’expressi és un requisit elemental de bona educació”.
-Temps de comprensió: és un treball lent, fatigós i ingrat. La comprensió no sempre és immediata, sovint la idea queda en l’interior de la persona, i més tard, es comprèn.
-Temps de la resposta: La resposta de qualitat només s’obté si hi ha hagut una escolta de qualitat. La resposta intel·ligent és pausada i complexa. La resposta sovint és reactiva i possiblement haurà de ser corregida i modificada posteriorment.
-El temps juga un paper determinant en els processos comunicatius.

L'art de saber escoltar
Francesc Torralba