En el dia d'avui hi ha el tancament del bloc creat per aquesta alumna de primer de grau d'educació infantil de Blanquerna.
Per finalitzar m'agradaria donar importància al fet de que abans de realitzar aquesta assignatura no trobava cap utilitat a introduir les noves tecnologies a nens tan petits com són els que cursen P-3, P-4 i P-5, i que en canvi ara trobo que son una eina d'unió entre la família i l'escola molt útil i molt eficaç.
Hi vaig poder veure un gran exemple a l'escola on vaig anar a fer pràctiques durant la setmana d'activitats externes, l'escola del sol de Sabadell. Cada curs de la escola tenia un bloc on hi penjaven cada activitat realitzada a l'aula, sortides culturals, noticies d'interès pels familiars...
Una de les feines que he realitzat a classe de Gestió de la informació i TIC i que m'ha servit més per al dia a dia a Blanquerna ha estat la dels mapes conceptuals, amb el programa Cmaptools, ja que m'ha estat molt útil a l'hora de realitzar treballs d'altres àrees, com per exemple el treball d'educació física.
http://arantxahdez.blogspot.com/2009/12/mapes-conceptuals-i-fluxogrames.html
I l'altre feina que m'agradaria destacar és la de la pràctica de manipulació d'imatges amb el programa Gimp. Es un programa que no coneixia i que també he utilitzar per donar millor qualitat a algunes de les fotografies utilitzades en algun treball demanat a la facultat.
http://arantxahdez.blogspot.com/2009/10/exercici-practic-imatge-digital.html
He destacat dues de les feines penjades al bloc, però en podria destacar moltes més, trobo que ha estat una motivació per fer la feina ben presentada per poder exposar-la en un lloc públic.
Tot hi així hauria estat un treball més gaudit si s'hagués disposat de més temps per a fer-lo.
viernes, 25 de diciembre de 2009
Google Docs
Treball google docs
El google docs és una eina molt útil per a la realització de treballs en grup o per organitzar sortides en grup, en general per realitzar treballs o sortides col·lectives.
En aquest cas, s'ha tractat de crear un google docs per posar-nos d'acord sis amigues per tal de fer una sortida a una casa rural.
Per fer això cada una s'ha encarregat d'apuntar un dels aspectes que seran necessaris per poder fer aquesta sortida.
Primer de tot, una de les components del grup, la Sara Quiñoy va crear un document i a continuació ens va enviar una invitació per tal de que nosaltres i el professor de la matèria tinguéssim accés a la informació i la poguéssim ampliar o canviar en alguns moments.
Cada cop que una de nosaltres estava escrivint algo en el document i ho desava, quedava a la vista de tots els components del grup.
http://docs.google.com/Doc?docid=0Ac47Nm_IE2U2ZDh2NmJ4dF8waGtqOTUyY3c&hl=en
Un cop fet el document de text, vam haver de realitzar una presentació de power point on cada component del grup va fer una diapositiva de l'apartat que li havia tocat de organitzar de la sortida, precedit d'una portada i d'un índex.
I per acabar varem crear un formulari i un full de càlcul.
Per realitzar aquesta tasca, primerament, vam crear un formulari amb algunes de les preguntes que vam trobar més oportunes i posteriorment, cada una de les components del grup, les va contestar i enviar.
Un cop varem contestar totes, es va crear el full de càlcul.
Formulari:
http://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dDNQaW9PVTZwVFB1WEU2dDVQSDVITUE6MA
Full de càlcul:
http://spreadsheets.google.com/ccc?key=0Au3-hzq6KMG4dDNQaW9PVTZwVFB1WEU2dDVQSDVITUE&hl=en&invite=CIayhekK
Gràfic:http://spreadsheets.google.com/viewanalytics?formkey=dDNQaW9PVTZwVFB1WEU2dDVQSDVITUE6MA
Trobo que treballar amb aquesta eina, es una forma de organitzar un gran grup molt eficaç, ja que només utilitza un document i no cal anar enviant-ne diversos, com passaria amb un hotmail.
És important, però, aprendre a utilitzar-la prèviament, sinó s'hi ha d'estar massa temps per trobar els llocs concrets per a fer l'acció desitjada.
El google docs és una eina molt útil per a la realització de treballs en grup o per organitzar sortides en grup, en general per realitzar treballs o sortides col·lectives.
En aquest cas, s'ha tractat de crear un google docs per posar-nos d'acord sis amigues per tal de fer una sortida a una casa rural.
Per fer això cada una s'ha encarregat d'apuntar un dels aspectes que seran necessaris per poder fer aquesta sortida.
Primer de tot, una de les components del grup, la Sara Quiñoy va crear un document i a continuació ens va enviar una invitació per tal de que nosaltres i el professor de la matèria tinguéssim accés a la informació i la poguéssim ampliar o canviar en alguns moments.
Cada cop que una de nosaltres estava escrivint algo en el document i ho desava, quedava a la vista de tots els components del grup.
http://docs.google.com/Doc?docid=0Ac47Nm_IE2U2ZDh2NmJ4dF8waGtqOTUyY3c&hl=en
Un cop fet el document de text, vam haver de realitzar una presentació de power point on cada component del grup va fer una diapositiva de l'apartat que li havia tocat de organitzar de la sortida, precedit d'una portada i d'un índex.
I per acabar varem crear un formulari i un full de càlcul.
Per realitzar aquesta tasca, primerament, vam crear un formulari amb algunes de les preguntes que vam trobar més oportunes i posteriorment, cada una de les components del grup, les va contestar i enviar.
Un cop varem contestar totes, es va crear el full de càlcul.
Formulari:
http://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dDNQaW9PVTZwVFB1WEU2dDVQSDVITUE6MA
Full de càlcul:
http://spreadsheets.google.com/ccc?key=0Au3-hzq6KMG4dDNQaW9PVTZwVFB1WEU2dDVQSDVITUE&hl=en&invite=CIayhekK
Gràfic:http://spreadsheets.google.com/viewanalytics?formkey=dDNQaW9PVTZwVFB1WEU2dDVQSDVITUE6MA
Trobo que treballar amb aquesta eina, es una forma de organitzar un gran grup molt eficaç, ja que només utilitza un document i no cal anar enviant-ne diversos, com passaria amb un hotmail.
És important, però, aprendre a utilitzar-la prèviament, sinó s'hi ha d'estar massa temps per trobar els llocs concrets per a fer l'acció desitjada.
JCLIC
Una de les activitats realitzades a classe de Gestió de la informació i TIC va ser crear 4 activitats amb el programa Jclic.
La primera activitat es tracta d'un puzzle creat a partir d'una fotografia d'una macedònia de fruites.
La segona un puzzle de lletres, per ordenar les paraules per tal de crear la frase "la fruita és sana".
La tercera, tractava de relacionar el nom amb la imatge a la que corresponia, hi podiem trobar: la poma, la mandarina i el plàtan.
I la úlitma activitat, relacionar la fruita amb el seu color corresponent.
Per fer aquesta activitat, hem col·locat prèviament en una carpeta totes les imatges necessaries per tal de no tenir problemes a l'hora de trobar-les.
http://grups.blanquerna.url.edu/clic2009k/ArantxaHernandez/fruites.htm
La primera activitat es tracta d'un puzzle creat a partir d'una fotografia d'una macedònia de fruites.
La segona un puzzle de lletres, per ordenar les paraules per tal de crear la frase "la fruita és sana".
La tercera, tractava de relacionar el nom amb la imatge a la que corresponia, hi podiem trobar: la poma, la mandarina i el plàtan.
I la úlitma activitat, relacionar la fruita amb el seu color corresponent.
Per fer aquesta activitat, hem col·locat prèviament en una carpeta totes les imatges necessaries per tal de no tenir problemes a l'hora de trobar-les.
http://grups.blanquerna.url.edu/clic2009k/ArantxaHernandez/fruites.htm
jueves, 24 de diciembre de 2009
Mapes conceptuals i fluxogrames
Mapes conceptuals
Tot seguit hem hagut de fer un mapa conceptual més complex sobre el sopar de nadal de tota una família, el que mengen, qui hi assisteix....
Fluxogrames
Els mapes conceptuals ens poden ajudar a organitzar pensaments i idees sobre un mateix tema.
Per a la seva realització hi passem per tres fases:
Selecció de les idees més importants.
Seleccionar els connectors més indicats per unir les idees.
Representar el mapa conceptual d’una forma visual clara.
Treball
Hem descarregat el programa de Cmaptools i per començar a investigar el seu funcionament, hem realitzat un mapa conceptual senzill, sense gaires idees a plasmar sobre els estudis de grau de educació infantil a Blanquerna.
Hem desat el treball i l’hem importat com a format d’imatge.
Tot seguit hem hagut de fer un mapa conceptual més complex sobre el sopar de nadal de tota una família, el que mengen, qui hi assisteix....
Fluxogrames
S'utilitzen per representar procediments encaminats a realitzar una tasca, a tenir una finalitat.
Per a un mestre pot tenir dos tipus d'utilitat:
1.- Per planificar les tasques que s'han de realitzar.
2.-Utilitzar aquesta eina per ajudar als nens en la seva presa de decisions, resolució de problemes...
Tenen una simbologia definida, cada forma simbolitza una acció determinada o un moment concret d'aquesta.
Per a un mestre pot tenir dos tipus d'utilitat:
1.- Per planificar les tasques que s'han de realitzar.
2.-Utilitzar aquesta eina per ajudar als nens en la seva presa de decisions, resolució de problemes...
Tenen una simbologia definida, cada forma simbolitza una acció determinada o un moment concret d'aquesta.
Treball
Amb el programa Gliffy hem hagut de represetar l'acció de travessar un carrer amb semàfors donant les diferents opcions per fer-ho i finalment l'hem importat a format d'imatge.
miércoles, 23 de diciembre de 2009
martes, 22 de diciembre de 2009
Viquipèdia- aportació i valoració / reflecció
Viquipèdia
Per fer aquest treball, que havia de ser col·lavoratiu i que per una serie de mal entesos amb les meves companyes no va ser possible, he hagut de cercar un tema en el qual hi tingués algun tipus de coneixement.
He escollit les alteracions de la veu ja que és un tema que he tractat en el meu treball de recerca i que afecta cada cop més als mestres d'arreu.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Alteracions_de_la_veu
Valoració i reflexió
Trobo que aquesta enciclopèdia feta per tots nosaltres pot ser de gran utilitat, com ho ha estat fins ara, ja que s'ha demostrat que s'elabora d'una forma responsable i que la informació que conté és totalment vàlida i certa.
El fet que en cada una d'aquestes aportacions hi puguis enllaçar altres pàgines amb informació relacionada que amplia aquests coneixaments, trobo que és molt positiu, ja que a l'hora de cercar informació dona més agilitat i és més còmode.
Pel que fa al tema tractat a la meva aportació a la viquipèdia, trobo que és un tema molt important per als mestres ja que la seva eina de treball és la veu. S'hauria d'educar molt més la forma en que parlem per a evitar futurs problemes a les cordes vocals.
Per fer aquest treball, que havia de ser col·lavoratiu i que per una serie de mal entesos amb les meves companyes no va ser possible, he hagut de cercar un tema en el qual hi tingués algun tipus de coneixement.
He escollit les alteracions de la veu ja que és un tema que he tractat en el meu treball de recerca i que afecta cada cop més als mestres d'arreu.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Alteracions_de_la_veu
Valoració i reflexió
Trobo que aquesta enciclopèdia feta per tots nosaltres pot ser de gran utilitat, com ho ha estat fins ara, ja que s'ha demostrat que s'elabora d'una forma responsable i que la informació que conté és totalment vàlida i certa.
El fet que en cada una d'aquestes aportacions hi puguis enllaçar altres pàgines amb informació relacionada que amplia aquests coneixaments, trobo que és molt positiu, ja que a l'hora de cercar informació dona més agilitat i és més còmode.
Pel que fa al tema tractat a la meva aportació a la viquipèdia, trobo que és un tema molt important per als mestres ja que la seva eina de treball és la veu. S'hauria d'educar molt més la forma en que parlem per a evitar futurs problemes a les cordes vocals.
martes, 8 de diciembre de 2009
Debat dels llenguatges
DEBAT
Una de les activitat de comunicació va consistir en fer un debat que comportava un treball previ de tres llenguatges: el quotidià, el publicitari i el poètic.
Cada grup de classe es dividia en tres subgrups, i cada un havia de justificar el llenguatge que li havia tocat com el més vàlid a partir de les seves característiques.
Un cop fets els subgrups, aquests es reunien a part per posar en comú les característiques del llenguatge en adjudicat.
A part d'aquests grups, també hi ha gent que obté el paper de moderador, es a dir, la persona que controla que les aportacions es facin ordenada i equilibradament i la persona o persones que inicia el debat.
El debat s'inicia amb una pregunta per part de les moderadores cap a un dels grups, i a partir d'aquí, s'hi van fent aportacions a favor o en contra.
En el debat del meu grup hi va haver força participació per part de tots els companys i va ser bastant ordenat gràcies a la intervenció continua de les moderadores.
LLENGUATGES
1.- Llenguatge poètic:
És un llenguatge melòdic amb ritme aparent o en alguns casos evident. Té figura i una funció estètica ja que es molt organitzada. Aporta imatges ja que sovint la seva escolta provoca representacions mentals.
El llenguatge poètic utilitza els altres dos llenguatges ja que els tres llenguatges es complementen entre ells.
Aquest llenguatge no només té la funció de persuadir, sinó que sovint s'utilitza com a sistema per alliberar sentiments.
2.- Llenguatge publicitari:
És un llenguatge que va dirigit a un públic concret i seleccionat. Com el llenguatge poètic, per aconseguir el seu objectiu utilitza els altres dos llenguatges.
Una de les seves finalitats és trobar una resposta en un temps habitualment curt i determinat.
És el llenguatge més persuasiu.
3.- Llenguatge quotidià:
És aquell llenguatge que ningú estudia, que no intenta vendre res i el més espontani.
És el primer que s'aprèn i el més fàcil pel que fa a la comunicació oral, es una de les principals vies de comunicació i és altruista.
Una de les activitat de comunicació va consistir en fer un debat que comportava un treball previ de tres llenguatges: el quotidià, el publicitari i el poètic.
Cada grup de classe es dividia en tres subgrups, i cada un havia de justificar el llenguatge que li havia tocat com el més vàlid a partir de les seves característiques.
Un cop fets els subgrups, aquests es reunien a part per posar en comú les característiques del llenguatge en adjudicat.
A part d'aquests grups, també hi ha gent que obté el paper de moderador, es a dir, la persona que controla que les aportacions es facin ordenada i equilibradament i la persona o persones que inicia el debat.
El debat s'inicia amb una pregunta per part de les moderadores cap a un dels grups, i a partir d'aquí, s'hi van fent aportacions a favor o en contra.
En el debat del meu grup hi va haver força participació per part de tots els companys i va ser bastant ordenat gràcies a la intervenció continua de les moderadores.
LLENGUATGES
1.- Llenguatge poètic:
És un llenguatge melòdic amb ritme aparent o en alguns casos evident. Té figura i una funció estètica ja que es molt organitzada. Aporta imatges ja que sovint la seva escolta provoca representacions mentals.
El llenguatge poètic utilitza els altres dos llenguatges ja que els tres llenguatges es complementen entre ells.
Aquest llenguatge no només té la funció de persuadir, sinó que sovint s'utilitza com a sistema per alliberar sentiments.
2.- Llenguatge publicitari:
És un llenguatge que va dirigit a un públic concret i seleccionat. Com el llenguatge poètic, per aconseguir el seu objectiu utilitza els altres dos llenguatges.
Una de les seves finalitats és trobar una resposta en un temps habitualment curt i determinat.
És el llenguatge més persuasiu.
3.- Llenguatge quotidià:
És aquell llenguatge que ningú estudia, que no intenta vendre res i el més espontani.
És el primer que s'aprèn i el més fàcil pel que fa a la comunicació oral, es una de les principals vies de comunicació i és altruista.
domingo, 6 de diciembre de 2009
sábado, 5 de diciembre de 2009
Història seminari
HISTÒRIA
Avui dilluns, l’Oriol no té classe a la universitat però com que és un noi molt aplicat, decideix anar-hi perquè necessita informació per realitzar un treball de psicologia.
Però abans de començar cal agafar forces, així doncs, decideix passar pel bar per fer un cafè i menjar un bon entrepà, i més tard puja al segon pis direcció a la biblioteca.
Un cop allà, cerca al catàleg de l’ordinador en quina prestatgeria podrà trobar el llibre que necessita per fer el treball i va cap aquesta per tal d’obtenir-lo.
Amb molta atenció se'l llegeix i agafa els apunts necessaris per realitzar correctament el seu treball.
Finalment quan ja té tota la informació necessària decideix tornar a casa amb la seva motocicleta, un medi de transport que el farà arribar al seu lloc de destí en un tres i no res.
Avui dilluns, l’Oriol no té classe a la universitat però com que és un noi molt aplicat, decideix anar-hi perquè necessita informació per realitzar un treball de psicologia.
Però abans de començar cal agafar forces, així doncs, decideix passar pel bar per fer un cafè i menjar un bon entrepà, i més tard puja al segon pis direcció a la biblioteca.
Un cop allà, cerca al catàleg de l’ordinador en quina prestatgeria podrà trobar el llibre que necessita per fer el treball i va cap aquesta per tal d’obtenir-lo.
Amb molta atenció se'l llegeix i agafa els apunts necessaris per realitzar correctament el seu treball.
Finalment quan ja té tota la informació necessària decideix tornar a casa amb la seva motocicleta, un medi de transport que el farà arribar al seu lloc de destí en un tres i no res.
jueves, 3 de diciembre de 2009
un dia de pluja
UN DIA DE PLUJA
Avui fa un dia gris
i tothom està trist
mireu per la finestra
i no podeu sortir
Els nens corren i criden
perque al pati no poden anar
doncs la pluja no els deixa
perque xops poden quedar
Mireu per la finestra
mireu com plou
les gotes cauen a terra
i fan xop xop
Pero no us desanimeu
que demà ja sortireu
i amb els amics i amigues
del pati gaudireu
Mireu per la finestra
mireu com plou
les gotes cauen a terra
i fan xop xop
Les gotes cauen a terra
i fan xop xop
Avui fa un dia gris
i tothom està trist
mireu per la finestra
i no podeu sortir
Els nens corren i criden
perque al pati no poden anar
doncs la pluja no els deixa
perque xops poden quedar
Mireu per la finestra
mireu com plou
les gotes cauen a terra
i fan xop xop
Pero no us desanimeu
que demà ja sortireu
i amb els amics i amigues
del pati gaudireu
Mireu per la finestra
mireu com plou
les gotes cauen a terra
i fan xop xop
Les gotes cauen a terra
i fan xop xop
miércoles, 2 de diciembre de 2009
Espectacle de poesia
Gaudim de la poesiaUna de les sortides de la setmana d'activitats externes consistia en assistir a un espectacle de poesia a la biblioteca Jaume Fuster.
A aquest espectacle ens hi van acompanyar nens i nenes d'una escola propera de primer de primària, els quals van tenir diverses reaccions espontànies i divertides. Es van mostrar molt atents, tant visual com auditivament, i participatius durant tot l'espectacle, cantant amb els actors quan interpretaven alguna cançó coneguda o treballada a classe...
Hi van aparèixer algunes de les poesies que s'han anat recitant a classe de comunicació.
A la sortida de l'auditori de la biblioteca vam tenir la oportunitat de preguntar als nens que els havia semblat l'espectacle i d'escoltar el que comentaven els nens entre ells, la valoració que donaven a l'espectacle, repetint moments o escenes...
Tots ells estaven molt contents i semblava que els havia agradat molt l'espectacle on els actors només han jugat,parlat,discutit a partir de la poesia o la música.
A aquest espectacle ens hi van acompanyar nens i nenes d'una escola propera de primer de primària, els quals van tenir diverses reaccions espontànies i divertides. Es van mostrar molt atents, tant visual com auditivament, i participatius durant tot l'espectacle, cantant amb els actors quan interpretaven alguna cançó coneguda o treballada a classe...
Hi van aparèixer algunes de les poesies que s'han anat recitant a classe de comunicació.
A la sortida de l'auditori de la biblioteca vam tenir la oportunitat de preguntar als nens que els havia semblat l'espectacle i d'escoltar el que comentaven els nens entre ells, la valoració que donaven a l'espectacle, repetint moments o escenes...
Tots ells estaven molt contents i semblava que els havia agradat molt l'espectacle on els actors només han jugat,parlat,discutit a partir de la poesia o la música.
Emboliquem un pensament
Emboliquem un pensament
A primera classe de educació visual i plàstica de després de la setmana d'activitats externes, vam fer un treball que consistia en plasmar a través del traç les sensacions que ens havien produït les activitats realitzades a la setmana fantàstica.
Jo vaig decidir agafar sis trossos petits de paper, que equivalien a les sis sortides que vam fer, plasmar-hi les meves sensacions i guardar-los a una capsa petita.
El fet de guardar les sensacions, és un gest de conservació, ja que el que he après i he experimentat durant tota la setmana m'ha agradat molt.
Per acabar el que he fet és decorar amb uns papers de colors vius la capsa, embolicant-la simulant una flor a la part de dalt, perquè la valoració que li dono a aquesta setmana és molt positiva.
Jo vaig decidir agafar sis trossos petits de paper, que equivalien a les sis sortides que vam fer, plasmar-hi les meves sensacions i guardar-los a una capsa petita.
El fet de guardar les sensacions, és un gest de conservació, ja que el que he après i he experimentat durant tota la setmana m'ha agradat molt.
Per acabar el que he fet és decorar amb uns papers de colors vius la capsa, embolicant-la simulant una flor a la part de dalt, perquè la valoració que li dono a aquesta setmana és molt positiva.
sábado, 28 de noviembre de 2009
Planeta omni
EL PLANETA DE L'OMNI
A la classe de educació visual i plàstica vam crear un planeta, d'on provenia el nostre omni (objecte musical no identificat) que vam fer pel la classe de educació musical.
En el meu cas es tractava d'una capsa de galetes metàl·lica transformada en un tambor i un platillo, un instrument que pot donar molt ritme a les nostres cançons.
El planeta és un volcà que escup Latbors, aquests instrument no identificat. És un volcà gran, de color marró, fet de paper d'embalà i altres tipus de paper de colors (altres tons de marró, vermell) que donen un to més divertit al planeta.
A la classe de educació visual i plàstica vam crear un planeta, d'on provenia el nostre omni (objecte musical no identificat) que vam fer pel la classe de educació musical.
En el meu cas es tractava d'una capsa de galetes metàl·lica transformada en un tambor i un platillo, un instrument que pot donar molt ritme a les nostres cançons.
El planeta és un volcà que escup Latbors, aquests instrument no identificat. És un volcà gran, de color marró, fet de paper d'embalà i altres tipus de paper de colors (altres tons de marró, vermell) que donen un to més divertit al planeta.
domingo, 8 de noviembre de 2009
OMNI, objecte musical no identificat
FITXA TÈCNICA DE L'OMNINom original: Latbor.
Classificació científica: Membranòfon.
Classificació tradicional: Percussió.
Material utilitzat:
- Una llauna/capsa de galetes.
- tres pals xinesos.
- Paper de quatre colors diferents.
- Cartolina taronja.
- Una llauna/capsa de galetes.
- tres pals xinesos.
- Paper de quatre colors diferents.
- Cartolina taronja.
Descripció de la construcció:
He foradat amb unes tisores la tapa (decorada amb el original títol de l’omni) de la capsa de galetes per tal de que un dels pals xinesos l’aguanti per sobre de la resta de la capsa, formant el platillo de l’instrument. Amb la capsa hi he col·locat un tros de cartolina per crear el tambor, l’he recobert de papers per decorar-la i final ment hi he posat llacets de colors.
He foradat amb unes tisores la tapa (decorada amb el original títol de l’omni) de la capsa de galetes per tal de que un dels pals xinesos l’aguanti per sobre de la resta de la capsa, formant el platillo de l’instrument. Amb la capsa hi he col·locat un tros de cartolina per crear el tambor, l’he recobert de papers per decorar-la i final ment hi he posat llacets de colors.
Manual d’instruccions (com es toca):
Picant amb els altres dos pals xinesos a la capsa, tant per la part metàl·lica com per la part de la cartolina i al “platillo” format per la tapa de la capsa, insonoritzat amb paper.
Picant amb els altres dos pals xinesos a la capsa, tant per la part metàl·lica com per la part de la cartolina i al “platillo” format per la tapa de la capsa, insonoritzat amb paper.
martes, 3 de noviembre de 2009
lunes, 2 de noviembre de 2009
Pràctica audacity
Un cop obert el programa audacity busquem en el menú la opció de fitxer i obrim una cançó, en aquest cas la del grup macaco, Tengo.
Un cop tenim la cançó oberta escollim un minut d'aquesta i el retallem i enganxem en una altre pagina del programa. D’aquest minut marquem un petit fragment i el silenciem, opció que trobarem a l’apartat d’edita del menú.
Per adaptar més la cançó amb el tros que gravarem amb el títol de la cançó i el nom del grup, amb la opció “desvanecer progresivamente” farem que el fragment més proper al que hem silenciat vagi progressivament baixant de volum. I el mateix perquè a l’hora de tornar a la cançó també sigui progressiva la pujada del volum, a efecto (barra del menú) premem el botó de “Aparecer progresivamente”.
Per acabar exportem la cançó a format MP3 i per penjar el nostre treball al blog ens registrem al GOEAR, per tal d'aconseguir el còdi embed.
domingo, 1 de noviembre de 2009
Prendre`s temps
PRENDRE`S TEMPS-L'art de saber escoltar requereix temps sa disposició de l'altre, dedicar-li temps perquè pugui manifestar-se i exigeix esforç, constància, dedicació i molta paciència.
-La velocitat és un factor clau i determina el procés d'emissió i el procés de recepció.
-Temps d'expressió: s'han de trobar les paraules oportunes i el moment i lloc oportú per a dir-les. Requereix temps.
-Molts cops no tenim la capacitat de captar immediatament l'altre persona, altres cops ho fem en el moment.
-El temps és un factor clau per a la comunicació. El missatge que reposa no és un tot estàtic i fix, sinó un tot dinàmic ja que pot variar, per tant també hem de donar la oportunitat de modificar el que ja s’ha dit.
-La manca de temps ens fa dir coses que mai haguéssim dit o d’una forma no gaire apropiada.
- “El pas de la interioritat a la exterioritat no és senzill”.
-“Donar temps a l’altre perquè s’expressi és un requisit elemental de bona educació”.
-Temps de comprensió: és un treball lent, fatigós i ingrat. La comprensió no sempre és immediata, sovint la idea queda en l’interior de la persona, i més tard, es comprèn.
-Temps de la resposta: La resposta de qualitat només s’obté si hi ha hagut una escolta de qualitat. La resposta intel·ligent és pausada i complexa. La resposta sovint és reactiva i possiblement haurà de ser corregida i modificada posteriorment.
-El temps juga un paper determinant en els processos comunicatius.
-La velocitat és un factor clau i determina el procés d'emissió i el procés de recepció.
-Temps d'expressió: s'han de trobar les paraules oportunes i el moment i lloc oportú per a dir-les. Requereix temps.
-Molts cops no tenim la capacitat de captar immediatament l'altre persona, altres cops ho fem en el moment.
-El temps és un factor clau per a la comunicació. El missatge que reposa no és un tot estàtic i fix, sinó un tot dinàmic ja que pot variar, per tant també hem de donar la oportunitat de modificar el que ja s’ha dit.
-La manca de temps ens fa dir coses que mai haguéssim dit o d’una forma no gaire apropiada.
- “El pas de la interioritat a la exterioritat no és senzill”.
-“Donar temps a l’altre perquè s’expressi és un requisit elemental de bona educació”.
-Temps de comprensió: és un treball lent, fatigós i ingrat. La comprensió no sempre és immediata, sovint la idea queda en l’interior de la persona, i més tard, es comprèn.
-Temps de la resposta: La resposta de qualitat només s’obté si hi ha hagut una escolta de qualitat. La resposta intel·ligent és pausada i complexa. La resposta sovint és reactiva i possiblement haurà de ser corregida i modificada posteriorment.
-El temps juga un paper determinant en els processos comunicatius.
L'art de saber escoltar
Francesc Torralba
lunes, 26 de octubre de 2009
Qui ets tu?
A través de la mirada
Deu ser cert
Que una imatge
Val més que mil paraules,
Ho diu tot.
Amb la seguretat de la seva mirada
Diu la seva cada vegada
I si algú la replica
De ben segur que s’enfada una mica
A la seva mirada
També pot plasmar
La seva elegància
Molt peculiar.
Gràcies a la seva
alegria i diversió
la seva timidesa
passa a segona posició
Si la deixes jugar
amb la seva mirada
et deixarà
ben animada.
A en Topo Gigio
imita molt bé
tant a la uni
com al carrer.
I si et preguntes
si es esportista
doncs si que ho és,
voleibolista.
Segona versió:
He partit la seva mirada
perquè la pugis veure molt detallada
doncs es un ull blau i rodó
que va pintat de negre com el carbó.
A la seva mirada hi pots veure
elegancia, alegria
i una mica de timidesa
camuflada amb la seva extroversió.
Deu ser cert
Que una imatge
Val més que mil paraules,
Ho diu tot.
Amb la seguretat de la seva mirada
Diu la seva cada vegada
I si algú la replica
De ben segur que s’enfada una mica
A la seva mirada
També pot plasmar
La seva elegància
Molt peculiar.
Gràcies a la seva
alegria i diversió
la seva timidesa
passa a segona posició
Si la deixes jugar
amb la seva mirada
et deixarà
ben animada.
A en Topo Gigio
imita molt bé
tant a la uni
com al carrer.
I si et preguntes
si es esportista
doncs si que ho és,
voleibolista.
Segona versió:
He partit la seva mirada
perquè la pugis veure molt detallada
doncs es un ull blau i rodó
que va pintat de negre com el carbó.
A la seva mirada hi pots veure
elegancia, alegria
i una mica de timidesa
camuflada amb la seva extroversió.
domingo, 25 de octubre de 2009
Poesia "14"
Exercici a classe
Frases dels llibres de la biblioteca:
- Es importante destacar que las guerras se localizan en
- Violencia. Esta és la democràcia, único contexto en que és posible la paz. Paz, desarrollo
- El llenguatge és el transmissor de valors d’una determinada
- Sois el arco por el cual vuestros hijos son disparados como flechas vivientes
- Aquells que viuen un buit existencial o sense sentit: no tenen motivacions.
- Me ayudaron a atravesar lugares oscuros y ahora podemos caminar juntos.
14
Guerra és violència
Guerra no és pau
Guerra no és democràcia
Guerra és pels babaus
Valors no en tenen
Llenguatge molt poc
El buit existencial
Els treu motivacions
Disparen fletxes
Que afecten als fills
I a llocs foscos
On caminar units.
Frases dels llibres de la biblioteca:
- Es importante destacar que las guerras se localizan en
- Violencia. Esta és la democràcia, único contexto en que és posible la paz. Paz, desarrollo
- El llenguatge és el transmissor de valors d’una determinada
- Sois el arco por el cual vuestros hijos son disparados como flechas vivientes
- Aquells que viuen un buit existencial o sense sentit: no tenen motivacions.
- Me ayudaron a atravesar lugares oscuros y ahora podemos caminar juntos.
14
Guerra és violència
Guerra no és pau
Guerra no és democràcia
Guerra és pels babaus
Valors no en tenen
Llenguatge molt poc
El buit existencial
Els treu motivacions
Disparen fletxes
Que afecten als fills
I a llocs foscos
On caminar units.
miércoles, 21 de octubre de 2009
exercici pràctic, Imatge digital
Exercicis a realitzar amb el programa GIMP:
Amb la icona de retallar he escollit enquadrant una part concreta de la imatge i l'he extret de la imatge original. En aquest cas he escollit la part del garatge d'una casa rural de Bilbao.
A la barra del menú de dalt del programa GIMP hi trobem una opció que hi diu: imatge, i dins d'aquesta hi trobem escala. Hi premem sobre i seguidament ens surt una altre finestra, a través de la qual reduirem el nombre de píxels de 2240 x 1488 fins a 400 x 266.
TREURE UN ELEMENT DE LA IMATGE
Amb la opció de la “barra de herramietas” de “clonado”(amb aquesta opció el que fem és tapar un element amb altres dels voltants, clonant-los) podem fer que elements de la imatge desapareixin, com en aquest cas que he eliminat la primera finestra de la casa.
- Penjar una imatge digital al bloc, la original.
- Un fragment de la imatge digital.
- Reduïr el nombre de píxels de la imatge original.
- Reduïr el nombre de píxels de la imatge original.
- Treure un element de la imatge.
IMATGE DIGITAL (ORIGINAL)
UN FRAGMENT DE LA IMATGE
Amb la icona de retallar he escollit enquadrant una part concreta de la imatge i l'he extret de la imatge original. En aquest cas he escollit la part del garatge d'una casa rural de Bilbao.
REDUÏR EL NOMBRE DE PÍXELS DE LA IMATGE ORIGINAL
A la barra del menú de dalt del programa GIMP hi trobem una opció que hi diu: imatge, i dins d'aquesta hi trobem escala. Hi premem sobre i seguidament ens surt una altre finestra, a través de la qual reduirem el nombre de píxels de 2240 x 1488 fins a 400 x 266.
TREURE UN ELEMENT DE LA IMATGE
Amb la opció de la “barra de herramietas” de “clonado”(amb aquesta opció el que fem és tapar un element amb altres dels voltants, clonant-los) podem fer que elements de la imatge desapareixin, com en aquest cas que he eliminat la primera finestra de la casa.
El poderós llenguatge dels ulls
El poderós llenguatge dels ulls- La mirada ens ajuda a incrementar l’efectivitat de la comunicació i a amplificar i engrandir els sentiments.
- Ajuda a trencar possibles barreres de la comunicació.
- Tots som buscadors de mirades, mirar als ulls ens ve de lluny.
- Els ulls (parts del cos més usades en el llenguatge no verbal) poden ser l’estímul d’un somriure.
- Amb la mirada conduïm l’intercanvi de rols, de parlant a oient i a la inversa.
- La mirada és actitud, emoció, repte, neguit, interrogant i esperança.
- La mirada pot ser i és un mecanisme de poder. Cadascú pot jugar un joc de poder amb els ulls.
És un indicador de distribució de poder en les relacions socials.
- Aquests jocs son tan subtils que sovint perpetuen estereotips i perjudicis.
- Tacte i mirada als ulls són formes molt valuoses de generar intimitat, els ulls són capaços de transportar matisos molt subtils de sentiments.
El regal de la comunicació.
Sebastià serrano.
martes, 20 de octubre de 2009
La veu humana
La veu humanaFisiologia:
Aparell fonatori format per 3 cavitats:
- Infraglòtica (tràquea, pulmons i diafragma)
- Glòtica (laringe “cordes vocals o plecs vocals”)
- Supraglòtica (cavitat nasal, cavitat bucal, llavis, dents...)
Característiques de la veu:
- To (agut o greu), depèn de la velocitat de les cordes vocals.
- Timbre, la personalitat de la veu.
- Intensitat (força de la veu), ho determina la quantitat d’aire utilitzats a l’hora de la fonació i la utilització dels ressonadors.
Classificació
Veus blanques: Nens
Veus femenines:
- Sopranos.
- Mezzosopranos.
- Contralt.
Veus masculines:
- Tenor.
- Baríton.
- Baix.
Altres (contratenor, falsetista, castratti...)
Causes dels problemes vocals:
- Internes (naturalesa i estat corporal)
- Externes (alcohol, fum, picants, guix de les pissarres, soroll, calefacció, temperatura...)
Algunes de les malalties que es presenten més freqüentment a les cordes vocals són els pòlips i els nòduls (dificulten la fonació)
Treballem amb el fang
Les sensacions que hem tingut experimentant amb el fang:
- Primerament el fang estava en forma de pols (molt fina i donava sensació de fred), amb el que hem experimentat una sensació de tranquil·litat, relaxació.
- El fang en aquesta forma no embrutava massa, tot i que pintava lleugerament la pell de color marró.
- Un altre aspecte que m’ha costat molt de dur a terme ha estat el fet de no poder parlar, només poder fer sorolls.
- A l’hora de barrejar el pols amb l’aigua s’ha començat a crear una massa enganxosa que embrutava molt.
- En aquesta forma el fang, també és suau, però no dona la mateixa sensació de relaxació.
- Al contacte amb altres mans relliscava, aquesta sensació m’ha agradat molt, m’ha semblat molt agradable.
- El fang a l’hora de treballar-lo passava de estar fred a estar calent pel contacte amb les mans.
- A l’hora d’experimentar creant figures a la taula, hem reaccionat de diferent manera, però la majoria hem plasmat la nostra ma al paper, també hi hem escrit el nostre nom.
- La obra que hem creat el nostre grup ha estat amb el conjunt del paper i el fang amb el que hem experimentat.
Dificultats a l’hora de crear la obra: el paper es trencava ja que estava mullat de l’aigua que tenia el fang.
Tot i que no era la primera vegada que treballava amb el fang, ja que al batxillerat tenia la assignatura de volum, fonamentada en el treball del fang, m’ha agradat molt treballar d’aquesta maner el fang, experimentant amb ell, i no només creant.
- Primerament el fang estava en forma de pols (molt fina i donava sensació de fred), amb el que hem experimentat una sensació de tranquil·litat, relaxació.
- El fang en aquesta forma no embrutava massa, tot i que pintava lleugerament la pell de color marró.
- Un altre aspecte que m’ha costat molt de dur a terme ha estat el fet de no poder parlar, només poder fer sorolls.
- A l’hora de barrejar el pols amb l’aigua s’ha començat a crear una massa enganxosa que embrutava molt.
- En aquesta forma el fang, també és suau, però no dona la mateixa sensació de relaxació.
- Al contacte amb altres mans relliscava, aquesta sensació m’ha agradat molt, m’ha semblat molt agradable.
- El fang a l’hora de treballar-lo passava de estar fred a estar calent pel contacte amb les mans.
- A l’hora d’experimentar creant figures a la taula, hem reaccionat de diferent manera, però la majoria hem plasmat la nostra ma al paper, també hi hem escrit el nostre nom.
- La obra que hem creat el nostre grup ha estat amb el conjunt del paper i el fang amb el que hem experimentat.
Dificultats a l’hora de crear la obra: el paper es trencava ja que estava mullat de l’aigua que tenia el fang.
Tot i que no era la primera vegada que treballava amb el fang, ja que al batxillerat tenia la assignatura de volum, fonamentada en el treball del fang, m’ha agradat molt treballar d’aquesta maner el fang, experimentant amb ell, i no només creant.
domingo, 18 de octubre de 2009
Depurar prejudicis
DEPURAR PREJUDICIS- Escoltar exigeix una depuració prèvia dels prejudicis que enfosqueixen la imatge de l’altre.
- Els prejudicis ens allunyen de l’altre, fan que no vulguem escoltar-lo, que tinguem una imatge de l’altre possiblement errònia.
- La imatge de l’altre mai s’ha de confondre amb l’altre. És una simplificació, no pot ser objecte de fe.
- Cal ser receptiu a l’altre i no esclau de la imatge
- Molt sovint la imatge és una deformació tant voluntària com involuntària. Segons si aquesta és bona o dolenta, repercutirà de forma positiva o negativa davant de la predisposició d’escoltar.
- Les pitjors dificultats que ens podem trobar a l’hora d’escoltar són de caràcter intern, entre aquestes hi ha els prejudicis (judicis elaborats anticipadament, sense coneixement de causa..
- El prejudici és un mur entre l’altre i jo, conseqüència de no haver reflexionat com és degut.
- Només podem alliberar-nos dels prejudicis si en són conscients de que els tenim.
- La imatge de l’altre mai s’ha de confondre amb l’altre. És una simplificació, no pot ser objecte de fe.
- Cal ser receptiu a l’altre i no esclau de la imatge
- Molt sovint la imatge és una deformació tant voluntària com involuntària. Segons si aquesta és bona o dolenta, repercutirà de forma positiva o negativa davant de la predisposició d’escoltar.
- Les pitjors dificultats que ens podem trobar a l’hora d’escoltar són de caràcter intern, entre aquestes hi ha els prejudicis (judicis elaborats anticipadament, sense coneixement de causa..
- El prejudici és un mur entre l’altre i jo, conseqüència de no haver reflexionat com és degut.
- Només podem alliberar-nos dels prejudicis si en són conscients de que els tenim.
L'art de saber escoltar.
Francesc Torralba.
Escoltar i sentir
ESCOLTAR I SENTIR
- És un acte intencional, lliure, ningú no ens pot obligar a escoltar.
- Té com a objectiu comprendre l’altre.
- No es sentir, no és percebre un so, ja que l’acte de sentir és involuntari, va lligat als nostres sentits externs.
- Com més intens és el desig de saber, més intensa és l’escolta. A quest desig va precedit d’una intuïció. Quan aquesta és errònia s’experimenta la frustració.
- Aquesta expectativa es un obstacle en el moment en que provoca que no escoltem a la gent que hauria de ser escoltada.
- L’escolta exigeix una predisposició, ja que l’art d’escoltar no és pura passivitat, comporta un esforç. També exigeix concentració, dualitat, estar atent a les paraules i als gestos.
- Si es posseeix l’art de la comèdia, es pot enganyar algú fent-li creure que se l’està escoltant sense que així sigui.
- Escoltar és sentir amb delicadesa i cura, un acte d’atenció al que s’està sentint.
- El no escoltar és un mecanisme de defensa per no veure que no estem en la veritat. El desafiament és escoltar al contrincant.
- L’acció educativa ha subestimat el valor a l’escola.
- Aprenem a parlar, perquè escoltem als pares i als mestres.
-La voluntat de comprendre és la base de l’acte d’escoltar.
- És un acte intencional, lliure, ningú no ens pot obligar a escoltar.
- Té com a objectiu comprendre l’altre.
- No es sentir, no és percebre un so, ja que l’acte de sentir és involuntari, va lligat als nostres sentits externs.
- Com més intens és el desig de saber, més intensa és l’escolta. A quest desig va precedit d’una intuïció. Quan aquesta és errònia s’experimenta la frustració.
- Aquesta expectativa es un obstacle en el moment en que provoca que no escoltem a la gent que hauria de ser escoltada.
- L’escolta exigeix una predisposició, ja que l’art d’escoltar no és pura passivitat, comporta un esforç. També exigeix concentració, dualitat, estar atent a les paraules i als gestos.
- Si es posseeix l’art de la comèdia, es pot enganyar algú fent-li creure que se l’està escoltant sense que així sigui.
- Escoltar és sentir amb delicadesa i cura, un acte d’atenció al que s’està sentint.
- El no escoltar és un mecanisme de defensa per no veure que no estem en la veritat. El desafiament és escoltar al contrincant.
- L’acció educativa ha subestimat el valor a l’escola.
- Aprenem a parlar, perquè escoltem als pares i als mestres.
-La voluntat de comprendre és la base de l’acte d’escoltar.
L'art de saber escoltar
Francesc Torralba
domingo, 11 de octubre de 2009
RSS
Que ens proporciona un RSS?
Ens facilita l'accés a la informació que ens interessa. Cada cop que hi hagi una actualització en alguna de les fonts que hem seleccionat prèviament, l’RSS ens envia un avis a l’usuari.
Per tant ens estalvia d’anar mirant cada cop totes les pàgines, comprovant si han estat actualitzades amb informació del nostre interès.
Per veure aquestes actualitzacions hem d’accedir a un enllaç de sindicació afegit a un agregador d’RSS.
És una eina de molta utilitat quan s’han de seguir moltes fonts d’informació a través de pàgines d’Internet.
Ens facilita l'accés a la informació que ens interessa. Cada cop que hi hagi una actualització en alguna de les fonts que hem seleccionat prèviament, l’RSS ens envia un avis a l’usuari.
Per tant ens estalvia d’anar mirant cada cop totes les pàgines, comprovant si han estat actualitzades amb informació del nostre interès.
Per veure aquestes actualitzacions hem d’accedir a un enllaç de sindicació afegit a un agregador d’RSS.
És una eina de molta utilitat quan s’han de seguir moltes fonts d’informació a través de pàgines d’Internet.
Usos educatius dels blogs.
Recursos, orientacions i experiències per a docents.
sábado, 10 de octubre de 2009
LA POMA
Sóc la pera!
- diu la poma-,
mira que caure
abans d'hora!
Si no hagués
fet el préssec,
ara seria
dalt de l'arbre!
I no feta
una pasta
més que de poma,
de pomada!
Yvon le men / Miquel Desclot
Comunicació Educativa
1. Comunicació educativa [Tarragona] (2009), num. 222. Llengua en què es publica: Català
3. Contingut i seccions: La revista tracta de les reflexions educatives i les experiències didàctiques a l’escola. A més, ens presenta una entrevista amb Joaquim Prats.
4. Interès pel seminari: Treballar un dels problemes que es donen a l’escola com, en aquest cas, la hiperactivitat.
5. Cita de l’article: Montpeó Osso, N. “El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat": un estudi de cas.” Comunicació educativa (2009), núm 22, p. 39 – 42.
RESUM
L’article que hem triat tracta sobre un nen que pateix el trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat. Aquest comentari és d’una alumna de 3er curs de magisteri interessada sobre aquest tema.
És una entrevista que escriu la Núria, dirigida a la mare d’aquest nen. Prèviament a l’entrevista s’informa sobre aquesta malaltia.
Una de les idees més importants que es tracten és la preparació i l’interès que tenen els mestres d’una escola sobre aquest conflicte.
Sovint, la manca d’inform
ació provoca que jutgin a les famílies sense motiu. Davant d’aquest fet, els pares senten impotència, ja que ells fan el que poden i més per als seus fills.
Una altre idea, és el diagnòstic i la medicació de cada nen. Segons la informació que ha tret l’autora d’una revista, explica que un nen hiperactiu, ha de ser diagnosticat el més aviat possible, sense saber del cert si té aquesta malaltia.
Segons la mare, això és incert, ja que hi ha una edat concreta per fer un diagnòstic exacte, perquè fins a una edat concreta la malaltia del nen canvia.
Amb aquest cas concret, la família va notar molt la millora de la conducta del nen amb el tractament que se li havia administrat, tot i que, a mesura que anava creixent, aquesta millora, anava deixant de ser evident, fins acabar desapareixent.
Un altre concepte a tractar, és l’entorn familiar, ja que la vida que porten cada un dels components empitjora.
Els pares, per poder controlar la conducta del nen, han agut de recórrer a una solució que al començament no toleraven, pel fet que, la tècnica recomanada que eren els punts, no funcionava.
El nen es sent diferent, descontrolat, aïllat per la societat. No té amics ni cap ajuda a l’escola, ja que totes les solucions proposades han resultat nul·les.
El nen durant la seva evolució, mostra una ansietat canalitzada cap al menjar. Això fa que ell tingui un altre complexe com es el sobrepès.
L’última idea a tractar és l’àmbit escolar. A causa de la poca ajuda que ha tingut a l’escola, el nen ha tingut fracàs escolar. Això ha comportat que el jove senti indiferència davant les ordres del professor. Si aquest tema s’hagués analitzat des d’un principi, això potser s’hagués pogut evitar.
COMENTARI
Aquest trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat és un tema molt polèmic, ja que hi ha moltes varietats a l’hora de tractar els efectes que produeix.
Des del nostre punt de vista les escoles haurien de facilitar tant als pares com als nens aquest problema i donar solucions que siguin útils per a tothom. També hauria d’haver especialistes sobre el tema a l’escola que donessin des del principi suport als mestres.
No tindrien que donar per evidents algunes teories sobre el trastorn, ja que quan alguna cosa o algun aspecte es surt del cas comú, modifica tota la teoria. Sobre l’entorn familiar, creiem que en aquest cas, és un extrem que ha comportat a la família uns canvis inesperats que suposen inestabilitat familiar.
Per acabar, com cada cas és únic, s’hauria de prendre per a cada nen, un diagnòstic i un tractament diferent.
jueves, 1 de octubre de 2009
Treball Blogosfera
LES NOVES TECNOLOGIES A L'AULA D'EDUCACIÓ INFANTIL
L’entrada de les noves tecnologies dins l’escola és un fet, encara que moltes vegades es qüestiona si és correcte o no la introducció d'aquestes tecnologies en nens de 0-3 anys.
El que és cert és que els nens d'avui en dia, han crescut amb ordinadors a casa, es a dir, que ja hi han tingut un primer contacte.
Aquestes noves tecnologies ens aporten una gran quantitat d'avantatges dins de l'aula, com per exemple:
El que és cert és que els nens d'avui en dia, han crescut amb ordinadors a casa, es a dir, que ja hi han tingut un primer contacte.
Aquestes noves tecnologies ens aporten una gran quantitat d'avantatges dins de l'aula, com per exemple:
- Les noves tecnologies són una eina motivadora per als infants.
- Amb les noves tecnologies podem gravar sons, fer fotografies, dibuixos, fer
presentacions, jugar amb l'ordinador…cercar informació a través de la xarxa,
publicar el que es fa a l’aula perquè es pugui veure fora.
- Ofereix gran quantitat d’informació i en format multimèdia, combinant efectes
sonors,músiques, cançons, locucions, imatges estàtiques i animades amb
grafismes i colors suggerents. Estimulant la imaginació i la curiositat per sentir,
veure, fer…
- Permet a l’infant jugar, experimentar, descobrir, provar que passa si…, anar cap
endavant o cap enrere i repetint el joc tantes vegades com vulgui, sense por a
equivocar-se. Pot equivocar-se una vegada i un altra, corregint l’error per si
mateix, estimulant la seva auto-estima.
- Permet aprendre:
o Comprendre i respondre a instruccions senzilles.
o Desenvolupament del concepte d’espai.
o Llenguatge iconogràfic i visual.
o Llenguatge informàtic.
o Habilitats en la utilització de les noves tecnologies.
o Estimula cap a la llengua escrita.
o Coordinació oculo-manual.
o Desenvolupament de les relacions causa-efecte en la pantalla.
- Es diverteixen aprenent.
- Del ordinador es refereix també com a un mitjà que potencia l’aprenentatge
autònom, encara que en els primers anys (1 a 3) de l’escolarització consideram
que aquesta actuació ha de ser amb la actuació directa de l’adult.
autònom, encara que en els primers anys (1 a 3) de l’escolarització consideram
que aquesta actuació ha de ser amb la actuació directa de l’adult.
El potencial dels ordinadors dins l’aula d’educació infantil, igualment que en altres etapes educatives, dependrà de la proposta d’utilització que en faci l’adult (de la selecció del software educatiu que després es farà servir i de la proposta d’integració o contextualització dins l’aula com una eina més.)Informació(http://gte.uib.es/publicacions/articulos/fina/calvia1.pdf)
Altres blocs on es parla de les noves tecnologies (0-3 anys)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Entradas
