Qui ets tu?

A través de la mirada

Deu ser cert
Que una imatge
Val més que mil paraules,
Ho diu tot.

Amb la seguretat de la seva mirada
Diu la seva cada vegada
I si algú la replica
De ben segur que s’enfada una mica

A la seva mirada
També pot plasmar
La seva elegància
Molt peculiar.

Gràcies a la seva
alegria i diversió
la seva timidesa
passa a segona posició

Si la deixes jugar
amb la seva mirada
et deixarà
ben animada.

A en Topo Gigio
imita molt bé
tant a la uni
com al carrer.

I si et preguntes
si es esportista
doncs si que ho és,
voleibolista.

Segona versió:

He partit la seva mirada
perquè la pugis veure molt detallada
doncs es un ull blau i rodó
que va pintat de negre com el carbó.

A la seva mirada hi pots veure
elegancia, alegria
i una mica de timidesa
camuflada amb la seva extroversió.

Poesia "14"

Exercici a classe
Frases dels llibres de la biblioteca:
- Es importante destacar que las guerras se localizan en
- Violencia. Esta és la democràcia, único contexto en que és posible la paz. Paz, desarrollo
- El llenguatge és el transmissor de valors d’una determinada
- Sois el arco por el cual vuestros hijos son disparados como flechas vivientes
- Aquells que viuen un buit existencial o sense sentit: no tenen motivacions.
- Me ayudaron a atravesar lugares oscuros y ahora podemos caminar juntos.

14

Guerra és violència
Guerra no és pau
Guerra no és democràcia
Guerra és pels babaus

Valors no en tenen
Llenguatge molt poc
El buit existencial
Els treu motivacions

Disparen fletxes
Que afecten als fills
I a llocs foscos
On caminar units.

exercici pràctic, Imatge digital

Exercicis a realitzar amb el programa GIMP:

- Penjar una imatge digital al bloc, la original.

- Un fragment de la imatge digital.
- Reduïr el nombre de píxels de la imatge original.

- Treure un element de la imatge.

IMATGE DIGITAL (ORIGINAL)

UN FRAGMENT DE LA IMATGE

Amb la icona de retallar he escollit enquadrant una part concreta de la imatge i l'he extret de la imatge original. En aquest cas he escollit la part del garatge d'una casa rural de Bilbao.

REDUÏR EL NOMBRE DE PÍXELS DE LA IMATGE ORIGINAL

A la barra del menú de dalt del programa GIMP hi trobem una opció que hi diu: imatge, i dins d'aquesta hi trobem escala. Hi premem sobre i seguidament ens surt una altre finestra, a través de la qual reduirem el nombre de píxels de 2240 x 1488 fins a 400 x 266.

TREURE UN ELEMENT DE LA IMATGE

Amb la opció de la “barra de herramietas” de “clonado”(amb aquesta opció el que fem és tapar un element amb altres dels voltants, clonant-los) podem fer que elements de la imatge desapareixin, com en aquest cas que he eliminat la primera finestra de la casa.

El poderós llenguatge dels ulls

El poderós llenguatge dels ulls

- La mirada ens ajuda a incrementar l’efectivitat de la comunicació i a amplificar i engrandir els sentiments.
- Ajuda a trencar possibles barreres de la comunicació.
- Tots som buscadors de mirades, mirar als ulls ens ve de lluny.
- Els ulls (parts del cos més usades en el llenguatge no verbal) poden ser l’estímul d’un somriure.
- Amb la mirada conduïm l’intercanvi de rols, de parlant a oient i a la inversa.
- La mirada és actitud, emoció, repte, neguit, interrogant i esperança.
- La mirada pot ser i és un mecanisme de poder. Cadascú pot jugar un joc de poder amb els ulls.
És un indicador de distribució de poder en les relacions socials.
- Aquests jocs son tan subtils que sovint perpetuen estereotips i perjudicis.
- Tacte i mirada als ulls són formes molt valuoses de generar intimitat, els ulls són capaços de transportar matisos molt subtils de sentiments.



El regal de la comunicació.
Sebastià serrano.

La veu humana

La veu humana
Fisiologia:
Aparell fonatori format per 3 cavitats:
- Infraglòtica (tràquea, pulmons i diafragma)
- Glòtica (laringe “cordes vocals o plecs vocals”)
- Supraglòtica (cavitat nasal, cavitat bucal, llavis, dents...)

Característiques de la veu:
- To (agut o greu), depèn de la velocitat de les cordes vocals.
- Timbre, la personalitat de la veu.
- Intensitat (força de la veu), ho determina la quantitat d’aire utilitzats a l’hora de la fonació i la utilització dels ressonadors.

Classificació
Veus blanques: Nens
Veus femenines:
- Sopranos.
- Mezzosopranos.
- Contralt.
Veus masculines:
- Tenor.
- Baríton.
- Baix.
Altres (contratenor, falsetista, castratti...)

Causes dels problemes vocals:
- Internes (naturalesa i estat corporal)
- Externes (alcohol, fum, picants, guix de les pissarres, soroll, calefacció, temperatura...)
Algunes de les malalties que es presenten més freqüentment a les cordes vocals són els pòlips i els nòduls (dificulten la fonació)

Treballem amb el fang

Les sensacions que hem tingut experimentant amb el fang:

- Primerament el fang estava en forma de pols (molt fina i donava sensació de fred), amb el que hem experimentat una sensació de tranquil·litat, relaxació.
- El fang en aquesta forma no embrutava massa, tot i que pintava lleugerament la pell de color marró.
- Un altre aspecte que m’ha costat molt de dur a terme ha estat el fet de no poder parlar, només poder fer sorolls.
- A l’hora de barrejar el pols amb l’aigua s’ha començat a crear una massa enganxosa que embrutava molt.
- En aquesta forma el fang, també és suau, però no dona la mateixa sensació de relaxació.
- Al contacte amb altres mans relliscava, aquesta sensació m’ha agradat molt, m’ha semblat molt agradable.
- El fang a l’hora de treballar-lo passava de estar fred a estar calent pel contacte amb les mans.
- A l’hora d’experimentar creant figures a la taula, hem reaccionat de diferent manera, però la majoria hem plasmat la nostra ma al paper, també hi hem escrit el nostre nom.
- La obra que hem creat el nostre grup ha estat amb el conjunt del paper i el fang amb el que hem experimentat.
Dificultats a l’hora de crear la obra: el paper es trencava ja que estava mullat de l’aigua que tenia el fang.

Tot i que no era la primera vegada que treballava amb el fang, ja que al batxillerat tenia la assignatura de volum, fonamentada en el treball del fang, m’ha agradat molt treballar d’aquesta maner el fang, experimentant amb ell, i no només creant.

Depurar prejudicis

DEPURAR PREJUDICIS

- Escoltar exigeix una depuració prèvia dels prejudicis que enfosqueixen la imatge de l’altre.

- Els prejudicis ens allunyen de l’altre, fan que no vulguem escoltar-lo, que tinguem una imatge de l’altre possiblement errònia.
- La imatge de l’altre mai s’ha de confondre amb l’altre. És una simplificació, no pot ser objecte de fe.
- Cal ser receptiu a l’altre i no esclau de la imatge
- Molt sovint la imatge és una deformació tant voluntària com involuntària. Segons si aquesta és bona o dolenta, repercutirà de forma positiva o negativa davant de la predisposició d’escoltar.
- Les pitjors dificultats que ens podem trobar a l’hora d’escoltar són de caràcter intern, entre aquestes hi ha els prejudicis (judicis elaborats anticipadament, sense coneixement de causa..
- El prejudici és un mur entre l’altre i jo, conseqüència de no haver reflexionat com és degut.
- Només podem alliberar-nos dels prejudicis si en són conscients de que els tenim.

L'art de saber escoltar.

Francesc Torralba.

Escoltar i sentir

ESCOLTAR I SENTIR

- És un acte intencional, lliure, ningú no ens pot obligar a escoltar.
- Té com a objectiu comprendre l’altre.
- No es sentir, no és percebre un so, ja que l’acte de sentir és involuntari, va lligat als nostres sentits externs.
- Com més intens és el desig de saber, més intensa és l’escolta. A quest desig va precedit d’una intuïció. Quan aquesta és errònia s’experimenta la frustració.
- Aquesta expectativa es un obstacle en el moment en que provoca que no escoltem a la gent que hauria de ser escoltada.
- L’escolta exigeix una predisposició, ja que l’art d’escoltar no és pura passivitat, comporta un esforç. També exigeix concentració, dualitat, estar atent a les paraules i als gestos.
- Si es posseeix l’art de la comèdia, es pot enganyar algú fent-li creure que se l’està escoltant sense que així sigui.
- Escoltar és sentir amb delicadesa i cura, un acte d’atenció al que s’està sentint.
- El no escoltar és un mecanisme de defensa per no veure que no estem en la veritat. El desafiament és escoltar al contrincant.
- L’acció educativa ha subestimat el valor a l’escola.
- Aprenem a parlar, perquè escoltem als pares i als mestres.
-La voluntat de comprendre és la base de l’acte d’escoltar.

L'art de saber escoltar

Francesc Torralba

RSS

Que ens proporciona un RSS?

Ens facilita l'accés a la informació que ens interessa. Cada cop que hi hagi una actualització en alguna de les fonts que hem seleccionat prèviament, l’RSS ens envia un avis a l’usuari.
Per tant ens estalvia d’anar mirant cada cop totes les pàgines, comprovant si han estat actualitzades amb informació del nostre interès.
Per veure aquestes actualitzacions hem d’accedir a un enllaç de sindicació afegit a un agregador d’RSS.

És una eina de molta utilitat quan s’han de seguir moltes fonts d’informació a través de pàgines d’Internet.

Usos educatius dels blogs.

Recursos, orientacions i experiències per a docents.

LA POMA

Sóc la pera!

- diu la poma-,

mira que caure

abans d'hora!

Si no hagués

fet el préssec,

ara seria

dalt de l'arbre!

I no feta

una pasta

més que de poma,

de pomada!

Yvon le men / Miquel Desclot

Comunicació Educativa

1. Comunicació educativa [Tarragona] (2009), num. 22
2. Llengua en què es publica: Català
3. Contingut i seccions: La revista tracta de les reflexions educatives i les experiències didàctiques a l’escola. A més, ens presenta una entrevista amb Joaquim Prats.
4. Interès pel seminari: Treballar un dels problemes que es donen a l’escola com, en aquest cas, la hiperactivitat.
5. Cita de l’article: Montpeó Osso, N. “El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat": un estudi de cas.” Comunicació educativa (2009), núm 22, p. 39 – 42.

RESUM
L’article que hem triat tracta sobre un nen que pateix el trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat. Aquest comentari és d’una alumna de 3er curs de magisteri interessada sobre aquest tema.
És una entrevista que escriu la Núria, dirigida a la mare d’aquest nen. Prèviament a l’entrevista s’informa sobre aquesta malaltia.

Una de les idees més importants que es tracten és la preparació i l’interès que tenen els mestres d’una escola sobre aquest conflicte.
Sovint, la manca d’inform

ació provoca que jutgin a les famílies sense motiu. Davant d’aquest fet, els pares senten impotència, ja que ells fan el que poden i més per als seus fills.

Una altre idea, és el diagnòstic i la medicació de cada nen. Segons la informació que ha tret l’autora d’una revista, explica que un nen hiperactiu, ha de ser diagnosticat el més aviat possible, sense saber del cert si té aquesta malaltia.
Segons la mare, això és incert, ja que hi ha una edat concreta per fer un diagnòstic exacte, perquè fins a una edat concreta la malaltia del nen canvia.
Amb aquest cas concret, la família va notar molt la millora de la conducta del nen amb el tractament que se li havia administrat, tot i que, a mesura que anava creixent, aquesta millora, anava deixant de ser evident, fins acabar desapareixent.

Un altre concepte a tractar, és l’entorn familiar, ja que la vida que porten cada un dels components empitjora.
Els pares, per poder controlar la conducta del nen, han agut de recórrer a una solució que al començament no toleraven, pel fet que, la tècnica recomanada que eren els punts, no funcionava.
El nen es sent diferent, descontrolat, aïllat per la societat. No té amics ni cap ajuda a l’escola, ja que totes les solucions proposades han resultat nul·les.
El nen durant la seva evolució, mostra una ansietat canalitzada cap al menjar. Això fa que ell tingui un altre complexe com es el sobrepès.

L’última idea a tractar és l’àmbit escolar. A causa de la poca ajuda que ha tingut a l’escola, el nen ha tingut fracàs escolar. Això ha comportat que el jove senti indiferència davant les ordres del professor. Si aquest tema s’hagués analitzat des d’un principi, això potser s’hagués pogut evitar.

COMENTARI
Aquest trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat és un tema molt polèmic, ja que hi ha moltes varietats a l’hora de tractar els efectes que produeix.
Des del nostre punt de vista les escoles haurien de facilitar tant als pares com als nens aquest problema i donar solucions que siguin útils per a tothom. També hauria d’haver especialistes sobre el tema a l’escola que donessin des del principi suport als mestres.
No tindrien que donar per evidents algunes teories sobre el trastorn, ja que quan alguna cosa o algun aspecte es surt del cas comú, modifica tota la teoria. Sobre l’entorn familiar, creiem que en aquest cas, és un extrem que ha comportat a la família uns canvis inesperats que suposen inestabilitat familiar.

Per acabar, com cada cas és únic, s’hauria de prendre per a cada nen, un diagnòstic i un tractament diferent.

Treball Blogosfera

LES NOVES TECNOLOGIES A L'AULA D'EDUCACIÓ INFANTIL

L’entrada de les noves tecnologies dins l’escola és un fet, encara que moltes vegades es qüestiona si és correcte o no la introducció d'aquestes tecnologies en nens de 0-3 anys.
El que és cert és que els nens d'avui en dia, han crescut amb ordinadors a casa, es a dir, que ja hi han tingut un primer contacte.
Aquestes noves tecnologies ens aporten una gran quantitat d'avantatges dins de l'aula, com per exemple:

- Les noves tecnologies són una eina motivadora per als infants.

- Amb les noves tecnologies podem gravar sons, fer fotografies, dibuixos, fer
presentacions, jugar amb l'ordinador…cercar informació a través de la xarxa,
publicar el que es fa a l’aula perquè es pugui veure fora.

- Ofereix gran quantitat d’informació i en format multimèdia, combinant efectes
sonors,músiques, cançons, locucions, imatges estàtiques i animades amb
grafismes i colors suggerents. Estimulant la imaginació i la curiositat per sentir,
veure, fer…

- Permet a l’infant jugar, experimentar, descobrir, provar que passa si…, anar cap
endavant o cap enrere i repetint el joc tantes vegades com vulgui, sense por a
equivocar-se. Pot equivocar-se una vegada i un altra, corregint l’error per si
mateix, estimulant la seva auto-estima.

- Permet aprendre:
o Comprendre i respondre a instruccions senzilles.
o Desenvolupament del concepte d’espai.
o Llenguatge iconogràfic i visual.
o Llenguatge informàtic.
o Habilitats en la utilització de les noves tecnologies.
o Estimula cap a la llengua escrita.
o Coordinació oculo-manual.
o Desenvolupament de les relacions causa-efecte en la pantalla.

- Es diverteixen aprenent.

- Del ordinador es refereix també com a un mitjà que potencia l’aprenentatge
autònom, encara que en els primers anys (1 a 3) de l’escolarització consideram
que aquesta actuació ha de ser amb la actuació directa de l’adult.

El potencial dels ordinadors dins l’aula d’educació infantil, igualment que en altres etapes educatives, dependrà de la proposta d’utilització que en faci l’adult (de la selecció del software educatiu que després es farà servir i de la proposta d’integració o contextualització dins l’aula com una eina més.)Informació(http://gte.uib.es/publicacions/articulos/fina/calvia1.pdf)

Altres blocs on es parla de les noves tecnologies (0-3 anys)

Marta Muñoz

Silvia De Dios

Interactivitat